Primeres referències
Una de les primeres referències que podem trobar en que és demostra la utilitat d’aplicar la metodologia de qualitat, pertany a Florence Nithtingale, que va disminuir les taxes de mortalitat en el Barrack Hospital durant la guerra de Crimea (1854). Per aconseguir-ho va utilitzar l’estadística per demostrar que les millores en les cures, la higiene i les condicions sanitàries disminuïen la mortalitat.
Durant el segle XX, cal destacar al Dr. Ernest Codman que va crear els estàndards per a hospitals als EEUU, del Col•legi de cirurgians (1918). En la dècada dels 50, Paul Lemboke, del Jonh Hopkins University Medical School, desenvolupa i implanta el sistema d’Audits per avaluar la qualitat. És el 1952 que es crea la Joint Commission on Acreditation of Health Organizations (JCAH), que té com a funció l’acreditació d’hospitals. A partir de 1964, s’imposa com a requisit per l’acreditació, la realització d’audits interns i s’aconsegueix que l’acreditació sigui de l’estructura i també de procés. És en aquesta dècada que es publica l’article de Donabedian “Evaluating the quality of Medical Care” en què classifica els mètodes per millorar la qualitat en estructura, procés i resultats. A la dècada dels 70 s’introdueix l’anàlisi de resultats i apareixen gran nombre de mètodes d’anàlisi. La JCAHO introdueix en el seu sistema d’acreditació, l’enfocament per problemes i els centres han de demostrar que són capaços de generar millores. Finalment, a la dècada dels 90 desenvolupa els sistemes de monitoratge amb indicadors.
A Europa, la primera iniciativa es produeix a Holanda amb la creació de l’Organització pel desenvolupament de la qualitat CBO (1979).
A Espanya, es crea la Sociedad Española de Calidad el 1984.
